CATALUNYA · POLÍTICA · SOCIETAT

Actualitat, política i opinió sobre Catalunya

Los socios de ERC votaron con Vox y PP para impedir que Catalunya gestione la inmigración

4–7 minuts
Fotografia documental real de Gabriel Rufián feta el 16 de febrer de 2022
Gabriel Rufián, fotografia real del febrer de 2022
Gabriel Rufián, 16 de febrer de 2022. Fotografia: Marc Puig Pérez / Wikimedia Commons, CC BY-SA 4.0.

Opinión | Política catalana

La votación del 23 de septiembre de 2025 dejó una paradoja difícil de explicar: Podemos, una fuerza que se presenta como defensora de la plurinacionalidad, sumó sus votos a PP y Vox para impedir siquiera la tramitación de la delegación de competencias de inmigración a la Generalitat. La propuesta, pactada por Junts y el PSOE, obtuvo 173 votos favorables y 177 contrarios.

El autogobierno no puede depender de quién gobierne

Junts defendía que Cataluña pudiera gestionar más directamente una realidad que afecta a sus servicios públicos, su mercado laboral, la integración y la lengua. No se trataba de transferir la soberanía sobre las fronteras, sino de delegar funciones estatales. Se podía discutir y enmendar el contenido de la ley. Podemos optó por cerrar la puerta antes de abrir ese debate parlamentario.

Ione Belarra calificó el texto de «abiertamente racista» y sostuvo que criminalizaba la inmigración. Es una acusación grave que merece ser examinada, pero no demuestra que la propia aspiración catalana a gestionar competencias migratorias sea racista. Una administración catalana puede estar sometida a las mismas obligaciones de derechos humanos y no discriminación que una administración estatal.

La contradicción de Podemos y la incomodidad de ERC

La contradicción es política: el Estado español sí decide su política migratoria, mientras se cuestiona que Cataluña pueda asumir parte de esa gestión. ¿Por qué debe considerarse legítima una decisión tomada desde Madrid y sospechosa la misma responsabilidad ejercida desde Barcelona?

ERC votó a favor del traspaso. Gabriel Rufián pidió a Podemos que reconsiderara su postura y criticó que se confundiera el desacuerdo con Junts con el rechazo a más competencias para Cataluña. Conviene decirlo con claridad: ERC no apoyó el bloqueo. Pero el episodio sí plantea una pregunta incómoda sobre su afinidad política con Podemos y sobre los límites del supuesto reconocimiento de la plurinacionalidad por parte de sus aliados.

Lengua, integración e identidad

Desde una perspectiva independentista, la cuestión no se reduce a una disputa administrativa. La capacidad de decidir políticas de acogida, integración y cohesión social forma parte de las herramientas necesarias para preservar el catalán como lengua compartida y fortalecer la sociedad catalana. Defender esas herramientas no implica culpar a las personas inmigrantes de los problemas estructurales ni restringir sus derechos.

El efecto de negar sistemáticamente instrumentos de autogobierno puede ser debilitar la capacidad de Cataluña para sostener su identidad colectiva. Algunos independentistas interpretan ese resultado como parte de una lógica de recentralización y asimilación. Atribuir a Podemos un plan deliberado para acabar con la identidad catalana, sin embargo, sería presentar como hecho una intención que no está demostrada.

La posición defendida por Junts tiene una base democrática clara: si Cataluña debe responder ante sus ciudadanos por la integración, la convivencia y la protección de su lengua, necesita instrumentos efectivos para hacerlo. El rechazo de Podemos, compartiendo resultado con PP y Vox por motivos distintos, mostró que el centralismo puede imponerse también desde fuerzas que se reivindican progresistas.

Fuentes: votación oficial del Congreso (23/09/2025); RTVE; declaraciones de Belarra en RNE.


Els aliats d’ERC s’uneixen al PP i Vox per impedir que Catalunya gestioni la immigració

Opinió | Política catalana

La votació del 23 de setembre de 2025 va deixar una paradoxa difícil d’explicar: Podemos, una força que es presenta com a defensora de la plurinacionalitat, va sumar els seus vots als del PP i Vox per impedir fins i tot la tramitació de la delegació de competències d’immigració a la Generalitat. La proposta, pactada per Junts i el PSOE, va obtenir 173 vots favorables i 177 de contraris.

L’autogovern no pot dependre de qui governa

Junts defensava que Catalunya pogués gestionar més directament una realitat que afecta els serveis públics, el mercat laboral, la integració i la llengua. No es tractava de transferir la sobirania sobre les fronteres, sinó de delegar funcions estatals. El contingut de la llei es podia discutir i esmenar. Podemos va optar per tancar la porta abans d’obrir aquest debat parlamentari.

Ione Belarra va qualificar el text d’«obertament racista» i va sostenir que criminalitzava la immigració. És una acusació greu que mereix ser examinada, però no demostra que la mateixa aspiració catalana a gestionar competències migratòries sigui racista. Una administració catalana pot estar sotmesa a les mateixes obligacions de drets humans i no-discriminació que una administració estatal.

La contradicció de Podemos i la incomoditat d’ERC

La contradicció és política: l’Estat espanyol sí que decideix la seva política migratòria, mentre es qüestiona que Catalunya pugui assumir part d’aquesta gestió. Per què s’ha de considerar legítima una decisió presa des de Madrid i sospitosa la mateixa responsabilitat exercida des de Barcelona?

ERC va votar a favor del traspàs. Gabriel Rufián va demanar a Podemos que reconsiderés la seva posició i va criticar que es confongués el desacord amb Junts amb el rebuig a més competències per a Catalunya. Cal dir-ho clarament: ERC no va donar suport al bloqueig. Però l’episodi sí que planteja una pregunta incòmoda sobre la seva afinitat política amb Podemos i sobre els límits del suposat reconeixement de la plurinacionalitat per part dels seus aliats.

Llengua, integració i identitat

Des d’una perspectiva independentista, la qüestió no es redueix a una disputa administrativa. La capacitat de decidir polítiques d’acollida, integració i cohesió social forma part de les eines necessàries per preservar el català com a llengua compartida i enfortir la societat catalana. Defensar aquestes eines no implica culpar les persones immigrades dels problemes estructurals ni restringir-ne els drets.

L’efecte de negar sistemàticament instruments d’autogovern pot ser debilitar la capacitat de Catalunya per sostenir la seva identitat col·lectiva. Alguns independentistes interpreten aquest resultat com a part d’una lògica de recentralització i assimilació. Atribuir a Podemos un pla deliberat per acabar amb la identitat catalana, tanmateix, seria presentar com a fet una intenció que no està demostrada.

La posició defensada per Junts té una base democràtica clara: si Catalunya ha de respondre davant els seus ciutadans per la integració, la convivència i la protecció de la llengua, necessita instruments efectius per fer-ho. El rebuig de Podemos, compartint resultat amb PP i Vox per motius diferents, va mostrar que el centralisme també es pot imposar des de forces que es reivindiquen progressistes.

Fonts: votació oficial del Congrés (23/09/2025); RTVE; declaracions de Belarra a RNE.

Article anterior

Comentarios