CATALUNYA · POLÍTICA · SOCIETAT

Actualitat, política i opinió sobre Catalunya

Els socis d’ERC van votar amb Vox i el PP per impedir que Catalunya gestioni la immigració

2–3 minuts
Ione Belarra i Irene Montero amb altres representants de Podemos en un acte a Plasència

Els aliats d’ERC s’uneixen al PP i Vox per impedir que Catalunya gestioni la immigració

Opinió | Política catalana

La votació del 23 de setembre de 2025 va deixar una paradoxa difícil d’explicar: Podemos, una força que es presenta com a defensora de la plurinacionalitat, va sumar els seus vots als del PP i Vox per impedir fins i tot la tramitació de la delegació de competències d’immigració a la Generalitat. La proposta, pactada per Junts i el PSOE, va obtenir 173 vots favorables i 177 de contraris.

L’autogovern no pot dependre de qui governa

Junts defensava que Catalunya pogués gestionar més directament una realitat que afecta els serveis públics, el mercat laboral, la integració i la llengua. No es tractava de transferir la sobirania sobre les fronteres, sinó de delegar funcions estatals. El contingut de la llei es podia discutir i esmenar. Podemos va optar per tancar la porta abans d’obrir aquest debat parlamentari.

Ione Belarra va qualificar el text d’«obertament racista» i va sostenir que criminalitzava la immigració. És una acusació greu que mereix ser examinada, però no demostra que la mateixa aspiració catalana a gestionar competències migratòries sigui racista. Una administració catalana pot estar sotmesa a les mateixes obligacions de drets humans i no-discriminació que una administració estatal.

La contradicció de Podemos i la incomoditat d’ERC

La contradicció és política: l’Estat espanyol sí que decideix la seva política migratòria, mentre es qüestiona que Catalunya pugui assumir part d’aquesta gestió. Per què s’ha de considerar legítima una decisió presa des de Madrid i sospitosa la mateixa responsabilitat exercida des de Barcelona?

ERC va votar a favor del traspàs. Gabriel Rufián va demanar a Podemos que reconsiderés la seva posició i va criticar que es confongués el desacord amb Junts amb el rebuig a més competències per a Catalunya. Cal dir-ho clarament: ERC no va donar suport al bloqueig. Però l’episodi sí que planteja una pregunta incòmoda sobre la seva afinitat política amb Podemos i sobre els límits del suposat reconeixement de la plurinacionalitat per part dels seus aliats.

Llengua, integració i identitat

Des d’una perspectiva independentista, la qüestió no es redueix a una disputa administrativa. La capacitat de decidir polítiques d’acollida, integració i cohesió social forma part de les eines necessàries per preservar el català com a llengua compartida i enfortir la societat catalana. Defensar aquestes eines no implica culpar les persones immigrades dels problemes estructurals ni restringir-ne els drets.

L’efecte de negar sistemàticament instruments d’autogovern pot ser debilitar la capacitat de Catalunya per sostenir la seva identitat col·lectiva. Alguns independentistes interpreten aquest resultat com a part d’una lògica de recentralització i assimilació. Atribuir a Podemos un pla deliberat per acabar amb la identitat catalana, tanmateix, seria presentar com a fet una intenció que no està demostrada.

La posició defensada per Junts té una base democràtica clara: si Catalunya ha de respondre davant els seus ciutadans per la integració, la convivència i la protecció de la llengua, necessita instruments efectius per fer-ho. El rebuig de Podemos, compartint resultat amb PP i Vox per motius diferents, va mostrar que el centralisme també es pot imposar des de forces que es reivindiquen progressistes.

Fonts: votació oficial del Congrés (23/09/2025); RTVE; declaracions de Belarra a RNE.

Article anterior

Comentarios